Natació Cicle mitjà

Els alumnes de 3r i 4t van començar dilluns 27 les activitats aquàtiques a la piscina de Navàs. Aquí us deixo algunes fotos de les primeres sessions.

 https://photos.google.com/album/AF1QipN1fswe8p5Zl5S9wbLWBWWKuSaM8LW_-oENvLUG

JOCS OLÍMPICS

Aquest curs el tema central de les Jornades Culturals és els Jocs Olímpics. En ésser aquest any Any Olímpic (Jocs Olímpics de Río) és aquesta una bona raó per a què en la nostra escola s'organitzin diverses activitats a l'entorn de l'esport i del moviment olímpic. I, si bé, fomentem l'esport i l'activitat física entre els nostres nois i noies, per altra banda, també participem en una de les manifestacions més populars que se celebren a nivell mundial: el Dia Olímpic, que commemora la fundació del Moviment Olímpic modern el 23 de juny de 1894, a Paris.
A la nostra escola, amb l'arribada de la torxa olímpica i després del jurament, aquest migdia s'han inaugurat oficialment els Jocs Olímpics entre l'entusiasme de tots els i les nostres esportistes.

L'ESCOLA GUILLEM I EL DIA MUNDIAL DE L'ACTIVITAT FÍSICA

Els nois i noies de l'Escola Guillem hem participat en el Dia Mundial de l'Activitat Física. Ho hem fet saltant a corda amb el repte d'aconseguir arribar a fer el més gran nombre possible de salts després de sumar els que ha fet cadascú de nosaltres.

No penseu que pequem d'exagerat si us diem que després d'apilar els nostres salts hem arribat a tocar el cel amb les nostres pròpies mans. Això sí, per saber com estan les coses allà dalt hem hagut de fer més de 55.000 salts.

Ens ha costat una mica però no és tan difícil si es fa anant tots a l'una i algú veí del poble aporta el seu gra de sorra. Aquestes coses tan extraordinàries únicament es poden aconseguir treballant en equip. Quina cosa tan simple, però gens de fàcil.

DIA MUNDIAL DE L'ACTIVITAT FÍSICA

El dia 6 d'abril se celebra el Dia Mundial de l'Activitat Física amb el lema:

Infant actiu = Adult saludable

El seu objectiu és conscienciar la població amb el missatge:

Acumula 60 minuts d'activitat fisica cada dia (nens i adolescents) i 30 minuts (adults)

Els objectius d'aquesta campanya entronquen amb les competències bàsiques específiques que sobre aquest aspecte contempla el Projecte d'Educació Física i Esport de la nostra escola:

• Adoptar un estil de vida actiu integrant l'activitat física i esportiva en la vida personal.

• Practicar activitat física i esportiva de forma regular reconeixent els seus efectes favorables en el desenvolupament biològic: sistema cardiovascular, respiratori, locomotriu..., en el desenvolupament físic: capacitats motrius, estat de forma..., en el psicològic: estat d'ànim, autoestima. autoconcepte... i en el social: reforç de les habilitats socials.

• Planificar de forma autònoma una activitat física o esportiva en el temps de lleure aplicant coneixements bàsics, conceptes i recursos diversos. 

Mantenir un estil de vida actiu té repercussions positives sobre el desenvolupament corporal ja que a més de millorar la condició física ajuda al funcionament correcte dels diversos sistemes i aparells de l'organisme: cardiovascular, respiratori, metabòlic, endocrí...

La pràctica regular i moderada d'activitat física també incrementa el benestar psicològic en millorar l'autoestima, l'estat d'ànim, reduir l'estrès, l'angoixa i, fins i tot, millorar el rendiment intel·lectual. Finalment, integrar l'exercici físic com una activitat més en la vida quotidiana ajuda al desenvolupament social mitjançant l'establiment de relacions socials, els contactes interpersonals i la constitució de relacions amistoses.

El nostre Projecte d'Educació Física i Esport també assenyala que els nostres nois i noies ha de tenir plenament assumit que cada persona és responsable del seu desenvolupament personal i estat de salut. Adoptar un estil de vida actiu i saludable ha de ser una opció personal que implica disposar de tot un seguit de coneixements i recursos per poder organitzar de forma autònoma la pràctica de l'activitat física i esportiva. És a dir, implica conèixer les raons que justifiquen per què cal practicar activitat física de forma regular, moderada i integrada com una activitat més en el temps de lleure (beneficis biològics, psicològics, socials que milloren el benestar personal). Per altra banda, permet tenir coneixement que l'exercici físic també reforça l'autoestima en mostrar-se un satisfet amb si mateix. Finalment, han de mostrar suficient autonomia per a planificar les activitats físiques ja que han de saber aplicar coneixements, recursos i estratègies en l'organització activa del seu temps lliure, com ara, per exemple, el tipus d'activitat física més indicada segons les característiques personals i atenent a la motivació i interessos o preferències, riscos que comporta, accés a una base de dades amb exercicis i tasques...

Però ser físicament actiu també es manifesta quan un nen o una nena, que no sent atracció especial per l'exercici físic o l'activitat esportiva, pren decisions personals per a modificar determinats hàbits sedentaris de la seva vida: renuncia a l'automòbil per a donar prioritat als desplaçaments actius, per exemple, anar a l'escola caminant, en bicicleta o patinet; rebutja l'ascensor per pujar les escales; organitza amb els amics i amigues un joc a l'hora del pati o al carrer; participa en caminades populars, curses... Aquests petits canvis també tenen una repercussió positiva en el desenvolupament i benestar personal i manifesten un canvi d'actitud personal en relació a l'estil de vida. 

Consell per a infants i adolescents

 Consells per a mares, pares i gent gran

SISENA SESSIÓ DE NATACIÓ

CINQUENA SESSIÓ DE NATACIÓ

QUARTA SESSIÓ NATACIÓ

TERCERA SESSIÓ DE NATACIÓ

SEGONA SESSIÓ DE NATACIÓ

PRIMERA SESSIÓ DE NATACIÓ

LES ACTIVITATS EXTRAESCOLARS

Ha començat un nou curs escolar i una altra tasca que ocupa el temps de les famílies és l'organització de l'agenda de les activitats extraescolars del seu fill o filla. Mirem d'omplir les estones de la tarda i, de vegades, fins i tot, del migdia amb la bona intenció de completar la seva formació. Però, de vegades les expectatives que ens marquem en relació als nostres fills i filles superen de llarg la seva capacitat, no intel·lectual sinó d' acomplir amb satisfacció amb tots els seus compromisos, amb les corresponents frustracions que es generen en l'ambient familiar. 

La setmana s'ha de programar amb seny mirant de trobar l'equilibri entre les activitats extraescolars i les estones personals que els nens i nenes també necessiten per a fer el que vulguin, ja sigui jugar, anar al carrer o rascar-se la panxa, si ho estimen més convenient. L'agenda no ha d'estar mai repleta sinó que ha de contemplar forats en què el nen o la nena tinguin la seva estona o espai personal per organitzar-s'ho com ho cregui més convenient. Segur que si sabéssim compatibilitzar les activitats extraescolars amb les d'esbarjo personal el rendiment dels nostres petits milloraria més que amb una agenda sobreïxent d'activitats guiades. 

Dècades enrere ningú ens organitzava la vida quan sortíem de l'escola. Arribàvem a casa, agafàvem el rosegó de pa untat amb oli i ensucrat i ens anàvem al carrer a jugar fins l'hora de sopar. Les activitats extraescolars ens les oferia el mateix carrer. Un dia jugàvem a futbol, un altre fèiem ballar la baldufa, saltàvem a corda o jugàvem a fet a amagar, un altre dia ens anàvem a casa d'un amic i allà jugàvem sols, sense que cap adult tragués el nas per allà.

Tots jugàvem junts, des de els qui tenien 15 anys als que només en tenien cinc. Ens discutíem, ens barallàvem i ens reconciliàvem, és a dir, apreníem a relacionar-nos amb els altres sense que les nostres mares o pares es fiquessin pel mig. Vam aprendre sols a controlar les frustracions, a respectar els torns en els jocs, a resoldre els conflictes i també apreníem els codis socials del carrer: respectar els líders, acceptar el rol de cadascú dins el grup i si hi havia algun problema allà es quedava. Els acusetes estaven molt malament considerats i eren immediatament assenyalats i rebutjats. Tot plegat, apreníem el que ara diem habilitats socials.

Aquí us deixo un article on es contraposa una mica el que acabo d'exposar: l'ahir i l'avui en la vida del nen o nena. Als de la meva generació ens resulta familiar aquest article perquè encara vam viure en primera persona molts dels escenaris que aquí es descriuen. Em semblaria excessiu dir que va ser un privilegi jugar aquells partits de futbol en aquelles condicions però sí que puc afirmar que des d'aquell camp de futbol vell, al costat del cementiri, recupero, possiblement, els millors records infantils que jo guardo a la meva memòria. Amb franquesa ho dic.

TIEMPO DE CAMPEONES

La memoria se activa, como narró el nostálgico de Combray, gracias a una magdalena anodina, trivial. Una de las más fáciles y masticadas magdalenas de la memoria masculina es el fútbol. Cuando todavía lo político, lo identitario, no había conseguido monopolizar las emociones que el espectáculo futbolístico despierta, y cuando los negocios que este deporte generaba tenían medida humana, el fútbol era, fundamentalmente, una épica infantil. Una épica de solar polvoriento, de confuso y pobladísimo patio escolar, de rodillas sangrantes, de porterías marcadas con dos piedras, de largos atardeceres de verano que terminaban cuando la pelota se hacía invisible. Aquellos niños nunca fueron tácticamente amaestrados. Nunca vistieron uniformes. Nunca jugaron 11 contra 11. Eran 15, 20, 6 (o simplemente uno cabeceando contra la pared del dormitorio). Algunos, los menos, después de Reyes se presentaban en el patio de la escuela con ostentosas medias de algodón, con mullidas rodilleras, incluso con sofisticados borceguíes de relucientes tacos (inútiles borceguíes: tremendamente resbaladizos en aquellos patios de tierra endurecida en mil batallas). El balón no siempre era de cuero, pero las reglas eran muy volátiles (especialmente la del fuera de juego). Ganaban los de codo, plantillazo y tente tieso. Los de cráneo suicida y puntera feroz. Aunque, de vez en cuando, el milagro del efecto y el regate aparecía en unas piernas frágiles. El mejor pelotero de mi infancia era asmático. Apenas corría, pero el balón milagrosamente llegaba a su pie en el momento decisivo. Entre un caótico montón de contrarios, fintaba con maneras de bailarín sobre un palmo de terreno y, sin despeinarse, disparaba una preciosa parábola. El portero, un chico gordo y pesado, inútilmente, aunque heroico, se lanzaba sobre el polvoriento suelo, protegido sin duda por sus rollizas carnes. 

El fútbol era un juego, pero también una versión amable, inocua y ligera de la esquizofrenia. Un desdoblamiento de la personalidad que permitía al niño gordo creerse poseído por el alado Sadurní, portero del Barça; que permitía a nuestro asmático goleador creerse la reencarnación de Cayetano Re, entonces jugador del Español, y que me permitía a mí, el más bruto y atropellado, creerme investido de la soberana elegancia de Marcial, estrella en ciernes después de un soberbio gol en el Bernabéu. La fuerza con que el fútbol abraza a diversas (y ya fondonas) generaciones masculinas se fundamenta en esos partidos en los que la emoción del juego real se fundía con la posesión del ídolo imaginado. Todo lo que vino después, la excitación del adulto que necesita del calentamiento periodístico, las alegrías que la televisión una y otra vez subraya, las tristezas, la politización, el simbolismo, los estragos de la decepción, el hastío, todo lo que vino después no es más que un reflejo del instinto que pugna por recuperar un destello, al menos, de la emoción infantil, de la emoción verdadera.

Pienso todo eso viendo, no los partidos del Mundial, sino los partidos de los niños de ahora. Ya no juegan en polvorientas periferias, sino en las llamadas 'escuelas de fútbol': campos reglamentarios, porterías con mallas, entrenadores, vestuarios, duchas, sesiones físicas con o sin balón, largas sesiones tácticas. Los entrenamientos se producen en horas nocturnas, después de la jornada escolar. Algunas veces he visitado el campo en el que aprende (no sería exacto decir juega) el hijo de un amigo. Su estampa recuerda a la del añorado Koeman. Es menos rubio, pero es mucho más alegre. La alegría le acarrea frecuentes chascos del entrenador e intemperados gritos de los padres que acompañan al equipo. La diversión es peligrosa. A los 11 años, perdió a cinco compañeros: el entrenador consideró que se permitían demasiadas alegrías: no se concentraban, no conseguían situarse al 'nivel óptimo de juego'. El nivel de los chicos, ciertamente, impresiona. Tocan el balón como los mundialistas. Si llega duro, saben domarlo con un gesto técnico que mi asmático compinche nunca pudo soñar. Practican con los ojos cerrados el fuera de juego, el achique de espacios, el repliegue ordenado, el contragolpe letal, la presión en todas las posiciones. En el colegio, los maestros deben colocar a los niños entre mullidos algodones. No puede el maestro exigir corrección a sus alumnos, tiene que convencerles a la manera de un respetuoso cómplice. La profesora de mates no debe reñir al que no sabe las tablas, y mucho menos culparlo, sea díscolo o vago. Hay que despertar su deseo de aprender. Por la noche, sobre un terreno inexplicablemente llamado de juego, el entrenador gritará, insultará, humillará al niño a la viril manera de Camacho. Si ganan, no estará satisfecho: 'Han perdido la posición diversas veces y el contrario ha organizado peligrosos contragolpes'. Los niños no pueden disfrutar. No hay tiempo: hay que sudar, sufrir, organizarse, presionar, concentrarse.

Yo no recuerdo nada más libre y épico que los anárquicos partidos de mi infancia y nada me parece más siniestro que este moderno control del juego. Sea fútbol, tenis o baloncesto, el juego se ha convertido en una severa academia. Aparentemente, les estamos dando todo, a los niños: les hemos viciado y sobreprotegido. Pero también les estamos robando la libertad, el instinto, la despreocupación: los únicos tesoros verdaderos de la infancia. Antes, ciertamente, la letra entraba con sangre. Pero nadie discutía el patio, que era libre, como lo eran las tardes callejeras y las largas vacaciones de verano. Desde que los adultos planifican el ocio de los niños, la infancia se bate en retirada. Como pollos de granja, los engordamos para la producción y para el triunfo. Les organizamos campamentos, pero les negamos la aventura. La infancia edulcorada se expande, sí, pero nada queda sin colonizar, sin entrenar. Muere la selva, desaparecen los frondosos bosques del inicio de la vida en los que la felicidad no estaba regulada.

Antoni Puigverd

ACTIVITATS AQUÀTIQUES: SISENA SESSIÓ

Avui hem acabat les activitats a la piscina, i ho hem fet realitzant jocs i activitats lúdiques. Esperem repetir l'experiència el curs vinent ja que la valoració que fem és totalment positiva.

ACTIVITATS AQUÀTIQUES: CINQUENA SESSIÓ

Estem arribant al final. La sessió d'avui ha estat bàsicament d'avaluació però aquí els podem veuere plenament relaxats...

ACTIVITATS AQUÀTIQUES: QUARTA SESSIÓ

Les activitats que s'han fet avui han estat...

ACTIVITATS AQUÀTIQUES: TERCERA SESSIÓ

El que avui s'ha fet aquí ho tenim...

ACTIVITATS AQUÀTIQUES: SEGONA SESSIÓ

Us deixo un resum de la segona sessió que avui s'ha fet a la piscina.

ACTIVITATS AQUÀTIQUES

A l'escola Guillem considerem el saber nedar com una competència bàsica que tothom en acabar l'escolaritat hauria de tenir assolida. Des d'aquesta perspectiva, ja fa alguns cursos que l'alumnat de cicle mitjà de la nostra escola porta a terme una activitat formativa a la piscina, activitat que s'inclou, per altra banda, dins el Pla Català de l'Esport a l'Escola.

Aquesta setmana hem començat amb els nois i noies de 3r i 4t les activitats corresponents al curs actual, que es distribueixen en sis sessions: 4, 11, 18 i 25 de març i l'1 i 8 d'abril, totes en horari de migdia.

Es tracta de familiaritzar-se, experimentar sensacions diferents i aprendre a actuar de forma adequada dins el medi aquàtic, amb l'incentiu de fer-lo amb la resta de companys i companyes de classe i cicle, i, finalment, en un ambient que desvetlla fàcilment l'entusiasme.

Els principals objectius que es pretenen assolir són:

• Familiaritzar-se i guanyar seguretat personal dins el medi aquàtic.

• Iniciar-se en la pràctica dels diferents estils de natació reconeixent els moviments bàsics de propulsió: moviments alternatius i/o simultanis de braços i cames

• Iniciar-se en la mecànica respiratòria dins l'aigua.

• Practicar activitats lúdiques aquàtiques.

• Ésser conscient de les pròpies aptituds i limitacions personals dins el medi aquàtic.

• Adoptar un comportament cívic i actuar correctament en les instal.lacions de la piscina.