diumenge, 29 de novembre del 2015

CROS DE NAVARCLES

La cursa d'aquest matí durà un instant, el temps en fer un parpelleig. Com és habitual s'ha corregut amb un ritme molt alt i des del meu lloc he pogut observar com els nois i noies hi han posat tota la seva voluntad i el seu esforç, i com han tolerat resignadament el seu patiment, alguns, fins i tot, serrant les dents. Aquí trobareu el testimoni gràfic del que us acabo de dir.

dimarts, 17 de novembre del 2015

ALLÒ ESSENCIAL NO ÉS L'ÈXIT, SINÓ ESFORÇAR-SE PER ACONSEGUIR-LO

"Allò essencial no és l'èxit, sinó esforçar-se per aconseguir-lo" Aquest és el missatge que, des de fa un parell de setmanes, els nens i nenes de la nostra escola que participen a la competició del cros comarcal mostren ben visible en la seva samarreta, divulgant amb la seva innocència, alhora que corren, la importància del valor de l'esforç. Potser el significat i la intencionalitat d'aquest gest sacseja la consciència dels pares més hooligans i els ajuda a entendre que en la competició la seva felicitat personal no s'aconsegueix només quan el seu fill o filla acompleix les expectatives (les de papà) pujant al podi.


L'autor fou Pierre de Coubertin, que en el seu apotegma original digué: "Allò més important de l'esport no és guanyar, sinó participar, perquè allò essencial en la vida no és l'èxit, sinó esforçar-se per aconseguir-lo".
Pierre de Coubertin aconseguí el seu objectiu de recuperar els Jocs Olímpics de l'antiga Grècia gràcies al seu entusiasme, a la seva visió i perseverança malgrat els contratemps amb els quals es va trobar. Però no només es va dedicar a recuperar els Jocs d'Olímpia i el Moviment Olímpic, sinó que també fou un extraordinari pedagog que impulsà una reforma educativa a les escoles prenent com a base l'esport. Lluità per convèncer a la societat del seu temps de la necessitat d'introduir l'activitat física i l'esport com a part del currículum quan aleshores la gimnàstica monopolitzava els continguts escolars i responia fonamentalment a interessos polítics (gimnàstica militar) i no a les necessitats reals de la societat i de les persones.

Des del nostre punt de vista els valors són principis que un accepta conscientment en base a les seves conviccions morals i determinen la seva forma d'actuar o de comportar-se. Penso que a través de l'ensenyament del valor de l'esforç els nois i noies desenvolupen habilitats que els permeten donar el millor de si mateixos per a superar-se i progressar malgrat les dificultats.
No seria correcte practicar una activitat física o esportiva valorant únicament el resultat final assolit perquè se subestimaria l'actuació personal davant tot un seguit de factors externs que no es poden controlar: atzar, adversitat... En aquest cas és molt probable que es manifestin sentiments de frustració, decepció i, fins i tot, de fracàs, que malauradament poden relegar a un segon terme una excel·lent actuació personal basada en donar el màxim del que un ha estat capaç.
Cal partir de la noció que si el resultat és aleatori perquè no depèn d'un mateix sinó de múltiples factors que no es poden controlar, l'esforç sí que depèn d'un mateix, per tant, la valoració preferent de l'esforç per sobre del resultat final ajudarà a desenvolupar el potencial de cadascú. Quan un s'esforça està en disposició d'assolir la superació personal; un es posa reptes per comparar-se i competir contra si mateix i com a resultat d'aquesta comparació pot valorar la seva evolució i el seu rendiment, però sempre en funció de l'esforç realitzat.
Valorant l'esforç i gaudint de la satisfacció personal d'haver donat el millor de si mateix els nois i les noies superen el seu rendiment en relació a les pròpies capacitats i limitacions personals. Per la seva funcionalitat, l'aprenentatge d'aquest valor es pot transferir posteriorment a altres situacions o moments i circumstàncies de la vida on sigui imprescindible fer ús d'aquest valor: l'esforç.

Tot plegat, si mostreu discrepàncies amb el que acabo de dir sí que haureu de convenir amb mi que és preferible córrer amb aquest principi que orienta un determinat tipus de conducta que no portar a l'esquena el rètol publicitari de Mudanzas Arturo, per exemple. 
Joan Craviotto