Als nens i nenes (per descomptat, exalumnes, també), mares i pares, àvies i avis de l'Escola Guillem:
Ara que he aconseguit aquietar l'aleteig de les emocions que durant un bon grapat de dies han torbat el meu ànim sense treva, us obro el meu cor de bat a bat per mostrar-vos la meva gratitud.
- Estic molt agraït pel vostre entusiasme en les classe d'educació física.
La cridòria feia trontollar les parets, els llums dels passadissos vacil·laven mentre que les rajoles del paviment saltaven enlaire amb l'esgarriadissa. Així era l'escenari del canvi de classe de l'aula al gimnàs: no tenia res a envejar a una estampida de búfals, i disculpeu la meva comparació, tan poc afortunada.
Finalment, quan la correguda a galop tirat cessava, s'obria precipitadament la porta del gimnàs i amb un núvol de pols al seu darrere, un preguntava: ¿Què farem avui , Joan? I un segon contestava la pregunta amb un altre interrogant, però ara amb trampa: ¿Farem un joc? pregunta que no calia contestar perquè consideraven que la resposta afirmativa ja hi era implícita. Pura picardia, astúcia per aconseguir càndidament allò que es pretenia.
Desbordats d'entusiasme aquella colla de marrecs es lliurava a la seducció de posar a prova les seves habilitats davant qualsevol repte motriu, entreteniment lúdic o aprenentatge motor que un servidor tenia l'honor de proposar i en fila preferent tenia el privilegi de comprovar.
- Moltes gràcies per revelar-me els secrets del vostre enteniment.
Al llarg d'aquests anys he après tantes coses de vosaltres que la principal lliçó que he rebut és que l'espontaneïtat de les vostres argumentacions no ens deixa veure el sentit del vostre raonament en la seva amplitud, habitualment més lògic i, fins i tot, enginyós del que sembla.
Per als més menuts, la galta serveix per fer petons, mentre que el front és la nostra part corporal que permet que la mare sàpiga si tenim febre. I si a través dels pulmons respirem, per estimar serveix el nostre cor.
Amb els més grans també n'hi havia per sucar-hi pa. Al seu entendre, el concepte orfebre està íntimament relacionat amb la febre de l'or, mentre que una proveta és una prova fàcil, per a uns, i petita, per a d'altres. I per aclarir-lo es van fer entendre amb aquest exemple: El Joan ha suspès la proveta de matemàtiques.
Curiosos de mena, un bon dia, un d'infantil que s'estrenava com alumne de primària em va demanar què era allò que portava, alhora que m'assenyalava amb el dit l'orella. Estava valorant la resposta que li havia de donar quan un altre va respondre en un llampec: Té les orelles malaltes. Em deixà estupefacte, havia desenfundat més ràpidament i amb una resposta lluminosa, precisa i profundament entenedora.
- Igualment vull que sapigueu que jo també he treballat amb molt entusiasme al vostre costat.
Hi havia dies, però, en què les circumstàncies es presentaven arbitràriament torçades i quan un, en la seva ingenuïtat, les volia redreçar la seva maldestra mà encara la feia més grossa. Disculpeu els meus desencerts, les meves errades, la meva pocatraça... Hi havia moments en què jo també ho podria haver fet millor, però quan hom té la testerola emboirada la lucidesa mental acaba prenent camins erradívols.
Finalment, doneu per descomptat que quan l'ombrívola malenconia es coli per la meva finestra per abatre el meu esperit l'espantaré recordant les nostres mirades de complicitat, la candidesa dels vostres gestos, aquells somriures tendres i aquelles abraçades càlides, que tant i tant m'han reconfortat.
És el meu desig acomiadar-me de tots vosaltres manllevant les paraules del nostre estimat poeta:
Se’n va l’estiu.
Breu i ardorós, ha estat
profundament intens i torbador.
Un somni s’ha esvanit per sempre,
i ara el vent
me n’anuncia un altre.
Us estimo molt i us desitjo el millor. Moltes gràcies.
Joan Craviotto
