L'anècdota d'avui és que vaig enganxar casualment la iaia animant entusiàsticament la seva campiona. Enhorabona, d'això es tracta.
diumenge, 13 de desembre del 2015
dissabte, 5 de desembre del 2015
A CÒPIA D'EXERCICI FÍSIC EL CERVELL REJOVENEIX
Arthur Kramer és neurocientífic, expert en exercici físic i envelliment. Va néixer a Nova York i dirigeix l'Institut Beckman de la Universitat d'Illinois, on investiga la percepció i la conducta humana. Té 62 anys i, malgrat sis operacions de genoll i anar coix, cada dia camina 11 quilòmetres mentre treballa. "Quantitats petites d'exercici tenen uns efectes importantíssims en la cognició i la salut cerebral. A més, podem començar tard, en la vida, i millorar. Això que explico no és una percepció optimista, és investigació científica", explica.
Veiem què diu en aquesta entrevista, que crec que n'hi ha per a sucar-hi pa.
Si fa esport, el seu cervell rendirà més i millor.
Això ho sabem des del segle I: Mens sana in corpore sano.
Ara tenim evidència científica; malgrat això, la majoria de la gent no fa cap tipus d'exercici.
I quins exercicis li convenen, al cervell?
Hem investigat molt els efectes de l'exercici aeròbic i de caminar. Córrer, anar en bicicleta i nedar condueixen a cervells millors tan estructuralment com cognitivament. I sabem que el cervell rejoveneix amb l'exercici.
...?
Els cervells, amb l'edat, s'encongeixen, però el cervell envellit d'una persona que fa exercici és de la mateixa mida que el dels joves, està més ben connectat i la seva activació funcional (quan recorda, respon a alguna cosa o memoritza) tendeix a ser com la d'una persona jove. Miri aquesta dona.
Una atleta octogenària?
Sumi-li 13 anys més, que és l'edat que tenia Olga Kotelko quan la vaig estudiar. Corria 400 metres a tota velocitat i feia totes les modalitats d'atletisme. Segons la nostra comparativa, la interconnexió cerebral de l'Olga estava millor als seus 93 anys que la de dones de 60.
Si sempre havia estat atleta, és trampa...
Va començar a competir als 75 anys. Abans de jubilar-se era mestra i feia poc exercici. Va morir l'any passat als 95 anys mentre dormia, tres dies després de competir a Finlàndia.
La febre del fúting ens fa córrer per carrer contaminats i ens destrossa els genolls.
No hi ha investigacions sobre córrer en espais contaminats. Quant als genolls, són fàcils d'arreglar, però no el cervell.
Quin consol.
Jo m'he sotmès a sis intervencions de genoll i encara puc escalar parets.
I què el sorprèn?
Que es necessita molt poc exercici físic per obtenir grans
beneficis cognitius. Hem realitzat estudis amb persones que ha fet de tres a
cinc hores d'exercici cada setmana durant sis mesos o un any i hem vist que la
memòria i el raonament han millorat un 20%.
Vostè diu que l'activitat física
estructura el cervell; què vol dir, això?
Els hàmsters que fan giravoltar una roda tenen més neurones
a l'hipocamp (àrea essencial per a la memòria), nivells superiors de
neurotransmissors (que permeten que les neurones es comuniquin) i més
neurotrofines (neuroprotectors)
Tots a la roda!
Els atletes rosegadors presenten una estructura vascular
superior, més flux sanguini al cervell i, fins i tot, mitocondris (orgànuls que
generen energia a les cèl·lules) més eficaços.
El cas és que de l'humà nòmada primitiu vam
passar a l'humà assegut: l'intel·ligent.
Com a
resultat de la vida sedentària avui hi ha nens amb malalties d'adults, com la
hipertensió i la diabetis. Alguns canvis evolutius no són positius per a la
salut. Fins i tot hi ha investigadors i importants revistes científiques que
afirmen que els nens d'avui no seran tan longeus com els seus pares.
Una afirmació controvertida.
També ho són els jocs de cognició a través d'ordinador perquè la gent gran mantingui jove la ment. Gairebé no hi ha evidència de transferència del joc al món real, i els priva de moure's i interactuar amb altres persones, que sí que està demostrat que funciona.
I què en diuen, els estudis epidemiològics?
Que l'activitat física, la implicació intel·lectual i la interacció social fan que la frontera de l'edat en què la gent contreu la malaltia d'Alzheimer s'allunyi.
Què hem de fer, quant a l'osteoporosi?
Aixecar peses. Qui fa exercici aeròbic té taxes més baixes d'osteoporosi. Ahir vaig caminar 15 quilòmetres ben d'hora al matí, és el que faig quan viatjo.
I què fa quan no viatja?
Vaig al gimnàs, aixeco peses, llegeixo el diari a la bicicleta estàtica i corregeixo els exàmens dels meus estudiants mentre corro a la cinta.
No sé si es gaire sa, això.
Millor que fer-ho assegut. A l'oficina tinc un escriptori amb cinta que em permet caminar mentre treballo.
Però no deien que no som capaços –sobretot els homes- de fer dues coses alhora?
Això ho diuen les dones, ha, ha. Però sí, tots dos som dolents a l'hora de fer dues tasques alhora, i els pitjors són els petits i els grans.
I els cervells de les noves generacions ja arriben amb la multitasca incorporada?
Una experiència diferent condueix a una estructura diferent del cervell. Qualsevol expert –una ballarina, un jugador de bàsquet o un pianista- té el cervell diferent a causa de milers i milers hores de pràctica.
No m'ha quedat clar si és millor aprendre un idioma o caminar una hora.
No conec cap estudi comparatiu, però a San Francisco hi havia un gimnàs el lema del qual era "Spinning i aprenentatge alhora". Estudiaven espanyol mentre anaven en bicicleta pels camps de Castella.
Van fer fallida.
Sí, però va ser pels preus, desorbitats.
Si has fumat, begut i passat la nit despert fins als 50, té remei, el teu cervell?
Pots començar a fer exercici als 70 anys i beneficiar-te'n.
Ima Sanchís
Subscriure's a:
Missatges (Atom)