A Balsareny durant uns anys vam tenir un equip de futbol que despertava l'admiració allà on jugava. I per descomptat, la nostra també. De nens anàvem feliços al camp endiumenjat, ens entusiasmàvem amb els jugadors perquè la veritat és que ho feien la mar de bé i no paràvem de presumir d'equip.
Són molts els records (i les olors! -qui no evoca els records futbolístics d'aquells anys amb la penetrant olor de l'ungüent Linimento Sloan, que venia en ampolletes de vidre amb la imatge d'un senyor amb un senyor bigoti-) que encara guardo, però un dels que em van marcar més especialment va ser un partit Sallent - Balsareny disputat al vell camp de la Costeta, al poble del costat.
Us deixo un parell de cròniques d'aquell partit. No es tracta d'un acte de nostàlgia sinó la de rememorar aquell 3 de març de 1968 quan la Unió Esportiva va escriure una de les pàgines més brillants de la seva història. M'hauria agradat acompanyar aquesta informació amb una foto d'aquell llegendari equip però malauradament no en tinc cap.
Em considero una persona afortunada pel fet que vaig ser un espectador de primera fila en aquell encontre. Recordo, des de la meva innocència infantil, l'èpica dels nostres jugadors, cosa valorada pel cronista de l'època, però també el descobriment de l'equip veí, un autèntic gran equip també, que aquella tarda em va fascinar i al qual tampoc he deixat mai d'admirar.
Amb el pas dels anys, la vida en un gest de complicitat em va picar l'ullet un parell de vegades. Vaig arribar a ser jugador d'ambdós equips i curiosament, els dos jugadors balsarenyencs que no van acabar el partit, Pere Perarnau i Ramon Bovet, en un moment o en un altre em van transmetre la seva saviesa futbolística com a entrenadors meus.
Finalment, assenyalar que els jugadors Betis, motiu amb el qual era conegut Manolo González, i Bovet són els avis dels nostres alumnes Ainoa García González i dels germans Jenay i Gerard Hernández Bovet, respectivament. Ben orgullosos s'han de sentir aquests marrecs dels seus avis, dos futbolistes excel.lents que van formar part d'aquell mític equip, el millor Balsareny de tots els temps.
Des d'aquí el nostre reconeixement més franc a ells i als seus companys d'equip perquè amb la pilota van engormandir de valent a tothom. No és tan fàcil.
Una abraçada.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada