"NO PUC. NO EM DEIXEN"

Tenia set anys quan va anar per primera vegada a l'escola i a la porta del centre es va trobar un marrec de la seva edat que enllustrava sabates. Abans d'entrar a l'escola va anar a preguntar a aquell noi per què no entrava i es quedava fora. - "No puc. No em deixen", va ser la seva resposta.

Aquesta experiència va marcar profundament la infantesa de Kailash Satyarthy i va constituir el principal motiu pel qual es va dedicar a lluitar durant la seva vida contra aquestes injustícies.

Enguany el Premi Nobel de la Pau han estat concedit a la pakistanesa Malala Yousafzai i a l'indi Kailash Satyarthi en la seva lluita contra les injustícies i l'opressió dels nens i els joves, i pel dret de tothom a l'educació.

Malala Yousafzai, pakistanesa de 17 anys, ha estat la persona més jove reguardonada amb el Premi Nobel, i ha esdevingut un símbol pel dret de les nenes a l'educació. Entre 2008 i 2010 va escriure un diari en el qual explicava les seves experiències viscudes front a la prohibició d'educar-se que els talibans van imposar a les dones. Va escriure: "Els talibans han emès una fàtua que prohibeix anar a escola a totes les nenes". Una companya li pregunta: “Per l'amor de Déu, digue'm la veritat, atacaran la nostra escola, els talibans?”.

No era una angoixa infantil il·lògica o absurda. Se sap que en aquelles dates els talibans havien decapitat 13 nenes, havien destruït 170 escoles i havien col·locat bombes en cinc més. Quan els militars van alliberar el Pakistan de la tirania dels talibans, Malala va utilitzar la seva sobtada fama per promoure el dret a l'educació, amb especial èmfasi en les noies. El seu activisme, fent conferències en escoles de tot el país, va ser reconegut pel Govern, però no va caure bé entre els extremistes que, després d'haver-la amenaçat en diverses ocasions, el 9 d'octubre del 2012 van intentar assassinar-la.

Per la seva banda, Kailash Satyarthi, indi que encapçala l' ONG, Moviment per la Salvació de la Infància, ha alliberat de l'esclavitud laboral uns 80.000 nens en més de 160 països. Va deixar la seva feina com a enginyer informàtic per a dedicar-se a lluitar contra l'explotació laboral infantil, denunciant les multinacionals que al seu país utilitzen els nens d'entre 5 i 12 anys fent-los treballar de forma abusiva en benefici propi i conscienciant, a l'hora, sota diverses formes de protesta i manifestació pacífiques, la població sobre els drets dels nens i dels joves. Aquest activista es considera un seguidor fidel de la filosofia de Mahatma Gandhi i explica que la captivitat i explotació dels nens no s'explica només amb la pobresa, l'analfabetisme o la ignorància dels pares sinó per ésser la força de treball més barata i perquè són els més vulnerables física i mentalment. Però també influeix la manca de coneixement dels drets humans i fonamentalment la divisió jeràrquica de la societat en castes, ja que la majoria dels nens esclavitzats procedeixen de les castes baixes, acceptant resignades les famílies que és el seu karma.

"Els nens han d'anar a escola i no ser explotats econòmicament" va anunciar el president del Comitè Nobel. Malgrat la lluita de Malala Yousafzai i Kailash Satyarthi encara queden més de 60 milions de nens i nenes que no van a l'escola i més de 168 milions que són explotats en condicions inhumanes per empresaris sense escrúpols. A tots ells se'ls està privant de la seva infantesa, violant greument un dels seus drets fonamentals com a persona.